martes, 16 de septiembre de 2008

Un silenci tan plé de sons... Per terres del Bidasoa.















































































1 comentario:

Anónimo dijo...

De vegades, quan la rutina diaria m´enfonsa, necessite trobar energia, aquesta energia que em fa sentir viva, que em fa vore allò que m´envolta amb altres ulls. Alehores em pose botes, em penge la motxilla i em perd per un bosc, per una vall, per una muntanya... però sempre amb tu. Odile